Nacionalitat espanyola per residència: requisits, terminis i exàmens

La nacionalitat espanyola per residència es concedeix a qui ha residit a Espanya de manera legal, continuada i immediatament anterior a la sol·licitud durant el temps que marca el Codi civil: deu anys com a regla general, cinc per a persones refugiades, dos per a nacionals d’origen de països iberoamericans, Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial o Portugal i un any en casos com el matrimoni amb una persona espanyola. A més, cal acreditar bona conducta cívica i un grau suficient d’integració.

En resum

• Termini general: deu anys de residència legal i continuada; hi ha terminis reduïts de cinc, dos i un any.
• Integració: aprovar el DELE A2 i la prova CCSE de l’Institut Cervantes, tret d’exempcions.
• Sol·licitud: preferentment electrònica, a la seu del Ministeri de Justícia, amb la taxa (model 790, codi 026).
• Termini per resoldre: un any. Sense resposta en aquest termini, la sol·licitud s’entén desestimada.
• Després de la concessió: jurament o promesa i inscripció al Registre Civil en 180 dies.

Quants anys de residència necessita

L’article 22 del Codi civil fixa els terminis:

• Deu anys, com a regla general.
• Cinc anys, per als qui hagin obtingut la condició de refugiat.
• Dos anys, per a nacionals d’origen de països iberoamericans, Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial o Portugal, i per a sefardites.
• Un any, entre altres: per a qui hagi nascut en territori espanyol; per a qui faci un any que està casat amb un espanyol o una espanyola sense estar-ne separat legalment o de fet; per al vidu o la vídua d’un espanyol o una espanyola si no hi havia separació; i per a qui hagi nascut fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia, originàriament espanyols.

En tots els casos, la residència ha de ser legal, continuada i immediatament anterior a la petició (article 22.3). És a dir, compta el temps amb autorització o targeta de residència, no la simple estada.

Bona conducta cívica i integració

L’interessat ha de justificar «bona conducta cívica i suficient grau d’integració en la societat espanyola» (article 22.4 del Codi civil). Per a la integració, l’article 6 del Reglament (Reial decret 1004/2015) exigeix superar dues proves que dissenya i administra l’Institut Cervantes:

• El diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE), com a mínim de nivell A2.
• La prova de coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya (CCSE).

Estan exempts del DELE els qui ja tinguin un DELE A2 o superior i els nacionals dels països amb l’espanyol com a llengua oficial que enumera el Reglament (Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, l’Equador, el Salvador, Guatemala, Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Paraguai, el Perú, Puerto Rico, la República Dominicana, l’Uruguai i Veneçuela). Els menors de divuit anys i les persones amb capacitat modificada judicialment estan exempts de totes dues proves (disposició final setena de la Llei 19/2015) i acrediten la integració amb certificats del seu centre educatiu o de formació.

Documents que es presenten

Segons l’article 5 del Reglament, la sol·licitud inclou, entre altres:

• El model de sol·licitud i, si actua un representant, el poder o mandat.
• El certificat de naixement del país d’origen, legalitzat i traduït si escau.
• El passaport.
• L’acreditació de les proves de l’Institut Cervantes (o l’autorització perquè el Ministeri les consulti).
• El certificat d’antecedents penals del país d’origen, legalitzat i traduït, per als majors d’edat.
• El justificant de la taxa i, si escau, la documentació de la circumstància que redueix el termini (matrimoni, naixement a Espanya, etc.).

La sol·licitud es pot presentar de manera electrònica a la seu electrònica del Ministeri de Justícia. La taxa es paga amb el model 790, codi 026; el seu import actual és de 104,05 euros segons el Ministeri (consultat el 8 de novembre de 2026), i es pot revisar amb els Pressupostos Generals de l’Estat.

Quant triga i què passa si no responen

El procediment s’ha de resoldre i notificar en un termini màxim d’un any des que la sol·licitud entra a l’òrgan competent. Si passa aquest termini sense resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada (article 11.3 del Reglament). La concessió o la denegació deixa oberta la via contenciosa administrativa (article 22.5 del Codi civil).

Si la sol·licitud està incompleta, el Ministeri requereix la documentació que falti. Si no s’esmena en tres mesos des de la notificació del requeriment, se’l té per desistit (article 10).

Després de la concessió: jurament i inscripció

La concessió caduca si en els 180 dies següents a la seva notificació no es compareix per complir els requisits de l’article 23 del Codi civil (article 21.4):

• Jurar o prometre fidelitat al Rei i obediència a la Constitució i a les lleis (majors de catorze anys).
• Renunciar a la nacionalitat anterior. En queden exempts els naturals de països iberoamericans, Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial o Portugal i els sefardites originaris d’Espanya.
• Inscriure l’adquisició al Registre Civil espanyol.

Aquestes declaracions es poden fer davant l’encarregat del Registre Civil, davant notari o davant el funcionari diplomàtic o consular encarregat del Registre Civil (article 68.3 de la Llei 20/2011, del Registre Civil).

Com l’ajudem

Comprovem que la seva residència computa per al termini que li correspon, preparem i revisem l’expedient, el presentem de manera electrònica i l’acompanyem en els requeriments i, si calgués, en el recurs. L’atenem al despatx de Barcelona o per videotrucada, visqui on visqui. Pot demanar la seva primera consulta o conèixer el nostre servei de nacionalitat espanyola.

Normativa

• Codi civil (articles 21, 22 i 23).
• Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre, Reglament del procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència (articles 5, 6, 10, 11 i 12).
• Llei 19/2015, de 13 de juliol (disposició final setena).
• Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil (article 68).