Estrangeria

Residència no lucrativa a Espanya: mitjans econòmics, requisits i renovació

Portada de l’article: Residència no lucrativa

La residència temporal no lucrativa és l’autorització per viure a Espanya sense fer activitats laborals ni professionals, amb mitjans econòmics propis. La solen demanar persones jubilades o amb rendes que es volen instal·lar a Espanya. Es demana amb un visat al consolat espanyol del país de residència i la regulen els articles 61 a 64 del Reglament d’estrangeria (Reial decret 1155/2024).

En resum

  • No permet treballar a Espanya, ni per compte d’altri ni per compte propi.
  • Mitjans econòmics: el 400 % de l’IPREM al mes per al titular i el 100 % per cada familiar, per tot el període.
  • Cal assegurança de malaltia i no tenir antecedents penals.
  • La primera autorització dura un any; les renovacions, dos anys.
  • Per renovar cal haver viscut a Espanya més de 183 dies l’any.

Requisits

Segons l’article 61, per a l’autorització inicial cal acreditar:

  • Mitjans econòmics suficients per a la seva manutenció i residència, i la de la seva família, durant el temps que vulgui viure a Espanya sense treballar.
  • Una assegurança de malaltia.
  • No estar dins del termini de compromís de no retorn a Espanya, si es va acollir a un retorn voluntari.
  • No representar una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat o la salut pública (sense antecedents penals a Espanya).
  • Haver pagat la taxa.

Mitjans econòmics

L’article 62 fixa aquestes quantitats mínimes, referides al moment de demanar el visat o la renovació:

  • Titular: una quantitat mensual equivalent al 400 % de l’IPREM.
  • Cada familiar al seu càrrec: un 100 % de l’IPREM al mes addicional.

La quantitat total ha de cobrir tot el període de l’autorització. Es pot acreditar amb qualsevol mitjà de prova, com títols de propietat, xecs certificats o targetes de crèdit amb certificat bancari. Si es tracta de comptes a l’estranger, s’aporten les dades de l’entitat, els comptes, el saldo a 31 de desembre de l’any anterior i el saldo mitjà de l’últim any. Si els mitjans procedeixen de participacions en empreses, cal acreditar que no hi treballa.

Familiars que el poden acompanyar

El cònjuge o la parella registrada o estable (amb almenys un any de convivència, o menys si tenen fills en comú), els fills menors no casats i els fills majors amb discapacitat que requereixi suport o que no es puguin mantenir pel seu estat de salut (article 61.3).

El tràmit

  • Es demana el visat de residència a l’oficina consular espanyola competent; la sol·licitud del visat inclou la de l’autorització (article 63).
  • L’Oficina d’Estrangeria resol en un mes des que rep la comunicació del consolat. Si no respon, s’entén denegada.
  • El mes següent a l’entrada a Espanya cal demanar personalment la targeta d’identitat d’estranger (TIE).
  • L’autorització inicial dura un any (article 61.4).

Renovació

Segons l’article 64:

  • Es demana en els dos mesos anteriors a la caducitat de l’autorització; també en els tres mesos posteriors, tot i que llavors hi pot haver sanció.
  • Cal continuar tenint mitjans econòmics i assegurança de malaltia, tenir escolaritzats els fills en edat obligatòria i haver residit a Espanya de manera real i efectiva més de 183 dies durant l’any natural.
  • La renovació dura dos anys, tret que ja correspongui la residència de llarga durada.
  • L’Oficina ha de resoldre en tres mesos. Si no respon, s’entén concedida.

Com l’ajudem

Revisem els seus mitjans econòmics i la seva assegurança abans de demanar cita al consolat, preparem l’expedient, l’acompanyem en la TIE i en cada renovació, i l’assessorem sobre la seva residència fiscal a Espanya. Atenem per videotrucada des del seu país, en castellà, anglès i francès. Pot demanar la seva primera consulta o veure el nostre servei de visat no lucratiu.

Normativa

Aquest article és informatiu i no substitueix l’assessorament sobre el seu cas concret.

‹ Tornar al blog