Un divorci és de mutu acord quan els dos cònjuges estan d’acord a divorciar-se i en com queden els fills, l’habitatge, la pensió i els béns. Aquest acord es recull en un conveni regulador. A Catalunya, el seu contingut el marca el llibre segon del Codi civil de Catalunya, i la forma de divorciar-se (davant notari o al jutjat) depèn sobretot de si hi ha fills menors.
En resum
- Es pot demanar un cop passats tres mesos des del casament.
- Sense fills menors no emancipats ni fills amb mesures de suport: davant notari o lletrat de l’Administració de Justícia.
- Amb fills menors: al jutjat, que aprova el conveni.
- Sempre amb assistència d’advocat i amb la signatura personal dels dos cònjuges.
- Si hi ha fills, el conveni inclou un pla de parentalitat i els aliments.
Davant notari: quan es pot
Els cònjuges es poden divorciar de mutu acord en escriptura pública davant notari, o davant el lletrat de l’Administració de Justícia, quan han passat tres mesos des del casament i no tenen fills menors no emancipats ni fills majors amb mesures de suport atribuïdes judicialment als pares (articles 87 i 82 del Codi civil). El Codi civil de Catalunya diu el mateix en el seu article 233-2.3.
- Els dos cònjuges hi han d’intervenir personalment i estar assistits per un advocat en exercici.
- Els fills majors d’edat o emancipats que no tinguin ingressos propis i visquin al domicili familiar han de donar el seu consentiment a les mesures que els afectin.
- Els funcionaris diplomàtics i consulars no poden autoritzar l’escriptura de divorci.
Al jutjat: amb fills menors
Si hi ha fills menors no emancipats o amb la capacitat modificada judicialment que depenguin dels pares, el conveni es presenta a l’autoritat judicial perquè l’aprovi (article 233-2.2 del Codi civil de Catalunya i articles 81 i 86 del Codi civil). El jutge aprova els pactes tret dels que no siguin conformes amb l’interès dels fills menors i, si en denega algun, indica què cal canviar i en quin termini (article 233-3).
Què ha de contenir el conveni regulador
Si hi ha fills comuns sota la potestat dels pares, segons l’article 233-2.4:
- Un pla de parentalitat.
- Els aliments dels fills, tant ordinaris com extraordinaris, amb la seva periodicitat, forma de pagament, actualització i, si escau, garanties.
- Si escau, la relació amb els avis i amb els germans que no visquin al mateix domicili.
A més, si escau: la prestació compensatòria, l’ús de l’habitatge familiar, la compensació econòmica per raó del treball si estaven casats en separació de béns i la liquidació del règim econòmic i dels béns comuns.
El pla de parentalitat
Concreta com exerciran els dos progenitors les seves responsabilitats. Segons l’article 233-9, recull:
- On viuran els fills i amb qui estaran en cada moment.
- Les tasques de cada progenitor en la vida diària dels fills.
- Com es faran els canvis de guarda i com es reparteixen els seus costos.
- La comunicació amb el progenitor amb qui no estiguin en cada moment.
- Les vacances i les dates assenyalades.
- L’educació i les activitats extraescolars.
- Com es compartirà la informació sobre la seva educació, salut i benestar.
- Com es decidiran els canvis de domicili i altres qüestions importants.
Les responsabilitats dels pares continuen sent compartides després del divorci i, en la mesura del possible, s’exerceixen conjuntament (article 233-8).
La prestació compensatòria
La pot demanar el cònjuge la situació econòmica del qual quedi més perjudicada per la ruptura. No pot superar el nivell de vida que tenia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir qui la paga, i els aliments dels fills van abans. Si no es demana en el primer procés o no es pacta en el primer conveni, es perd el dret a reclamar-la (article 233-14).
Com l’ajudem
Redactem el conveni regulador i el pla de parentalitat, negociem els punts difícils, signem amb vostès davant notari o presentem la demanda de mutu acord al jutjat. Atenem a Barcelona o per videotrucada. Pot demanar la seva primera consulta o veure el nostre servei de separacions i divorcis.
Normativa
- Codi civil, articles 81, 82, 86, 87 i 90.
- Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (articles 233-2 a 233-14).
Aquest article és informatiu i no substitueix l’assessorament sobre el seu cas concret.