Saltar al contingut
Reservar consulta

Civil

Herències i dret successori

L’ajudem a tramitar una herència de principi a fi: testament o declaració d’hereus, acceptació o renúncia, inventari, partició i inscripció dels béns. A Catalunya apliquem el Codi civil català i gestionem l’impost de successions davant l’Agència Tributària de Catalunya i la plusvàlua municipal. També l’assessorem per fer el seu propi testament.

Per Aida Elias Soguero i Elena Fernández Ruiz · Actualitzat el 14 d’octubre de 2026

En resum

Per a qui
Hereus, legataris i legitimaris, i qui vol ordenar la seva successió en testament, també si hi ha béns o hereus a l’estranger.
On es tramita
A la notaria (testament, declaració d’hereus, acceptació i partició), l’Agència Tributària de Catalunya, l’ajuntament i el Registre de la Propietat.
Termini de l’impost
Sis mesos des de la defunció, prorrogables sis més si es demanen en els cinc primers mesos (art. 68 del Reglament de l’impost sobre successions).
Honoraris
Els hi indiquem a la primera consulta, que és sense compromís, amb possibilitat de pagament a terminis.
On l’atenem
Al despatx de Barcelona o per videotrucada, visqui on visqui.

Què inclou

  • Certificat d’actes d’última voluntat, que es pot demanar passats quinze dies des de la defunció, per saber si hi ha testament i davant quin notari.
  • Sense testament, declaració d’hereus davant notari quan hereten descendents, ascendents, cònjuge o parella, o parents col·laterals (arts. 55 i 56 de la Llei del notariat).
  • Inventari en els sis mesos següents a conèixer l’herència, davant notari o en document privat presentat a Hisenda, per respondre només amb els béns heretats.
  • Acceptació o renúncia de l’herència; la renúncia s’ha de fer en document públic (art. 461-6 del Codi civil de Catalunya).
  • Impost de successions davant l’Agència Tributària de Catalunya si el difunt, resident a Espanya, va viure més temps a Catalunya en els seus darrers cinc anys i l’hereu resideix a Espanya.
  • Plusvàlua municipal dels immobles urbans: l’hereu la declara en sis mesos, prorrogables fins a un any a sol·licitud seva (art. 110 TRLRHL).
  • Partició i adjudicació dels béns i inscripció al Registre de la Propietat; qualsevol cohereu pot demanar la partició, tret d’indivisió ordenada o pactada.
  • Herències internacionals: en general s’aplica la llei de la residència habitual del difunt, tret que hagués triat la de la seva nacionalitat (Reglament (UE) 650/2012).

Com l’ajudem

  1. Estudiem l’herència

    Revisem si hi ha testament, quina llei s’aplica, els béns, els deutes i els hereus, i li expliquem si convé acceptar, acceptar a benefici d’inventari o renunciar.

  2. Reunim la documentació

    Demanem els certificats de defunció i d’últimes voluntats, la còpia del testament o la declaració d’hereus, i preparem l’inventari i la valoració dels béns.

  3. Signatura i impostos

    Preparem l’acceptació i la partició davant notari i presentem l’impost de successions (models 660 i 650) i la plusvàlua dins de termini, o demanem la pròrroga quan escau.

  4. Inscripció i repartiment

    Inscrivim els immobles a nom dels hereus i, si hi ha desacord, negociem o reclamem davant el jutjat la llegítima o la partició.

Preguntes freqüents

Hi ha un termini per acceptar l’herència?

A Catalunya el dret a acceptar o renunciar no està sotmès a termini, però qualsevol interessat pot demanar a un notari que el requereixi per decidir en dos mesos; si no accepta en escriptura pública, s’entén que renuncia. L’impost, en canvi, s’ha de presentar en sis mesos des de la defunció, tret de pròrroga.

He de pagar els deutes del difunt?

Si accepta de manera pura i simple, respon també amb el seu propi patrimoni. Si pren inventari en els sis mesos següents a conèixer l’herència, només respon amb els béns heretats. Els hereus menors d’edat tenen aquest benefici per llei. També pot renunciar a l’herència.

Quina part de l’herència correspon als fills a Catalunya?

La llegítima: una quarta part del valor calculat segons l’art. 451-5 del Codi civil de Catalunya, repartida a parts iguals entre els fills. En general, de la resta se’n pot disposar lliurement en testament. La reclamació de la llegítima prescriu als deu anys de la mort.

Normativa