En resum
- Per a qui
- Consumidors amb hipoteques, préstecs o targetes, i deutors o avaladors en una execució hipotecària.
- On es reclama
- Primer, davant el servei d’atenció a la clientela del banc; després, davant el Banc d’Espanya o el jutjat.
- Termini de resposta del banc
- Un mes des de la seva reclamació; 15 dies hàbils si es refereix a serveis de pagament.
- Honoraris
- Els hi indiquem a la primera consulta, que és sense compromís, amb possibilitat de pagament a terminis.
- On l’atenem
- Al despatx de Barcelona o per videotrucada, visqui on visqui.
Què inclou
- Clàusula sòl: prohibida en préstecs variables subjectes a la Llei 5/2019; en els anteriors es pot anul·lar per manca de transparència, amb devolució del que s’ha cobrat des de l’inici.
- Despeses: amb la Llei 5/2019, el banc paga la notaria de l’escriptura, el registre i la gestoria, i vostè la taxació; en préstecs anteriors es pot impugnar la clàusula que les hi imposava.
- Venciment anticipat en hipoteques d’habitatge: impagaments d’almenys el 3 % del capital o 12 mensualitats (7 % o 15 en la segona meitat) i requeriment amb un mes per pagar.
- Targetes revolving: segons el Tribunal Suprem, l’interès és «notablement superior» al normal, a efectes d’usura, si supera en més de 6 punts el tipus mitjà de mercat.
- Execució hipotecària: s’hi pot oposar al·legant clàusules abusives que fonamentin l’execució o la quantitat reclamada, en deu dies des de la notificació de la interlocutòria que despatxa execució.
- Deutors vulnerables: si el seu banc està adherit al Codi de bones pràctiques i vostè compleix els requisits, pot demanar reestructuració, quitança o dació en pagament del seu habitatge habitual.
- Fins al 15 de maig de 2028 no escau el llançament de l’habitatge habitual executat a famílies especialment vulnerables que compleixin els requisits econòmics de la Llei 1/2013.
- A Catalunya, si qui executa és un gran tenidor i la seva família, sense cap altre habitatge, està en risc d’exclusió residencial, li ha d’oferir un lloguer social abans de demandar (Llei catalana 24/2015).
Com l’ajudem
-
Estudiem el seu cas
Revisem l’escriptura, el contracte de la targeta, els rebuts i la correspondència amb el banc per identificar clàusules discutibles i calcular què podria reclamar.
-
Reclamem al banc
Presentem la reclamació escrita davant el seu servei d’atenció a la clientela, que ha de resoldre en un mes; si no respon o la rebutja, valorem anar al Banc d’Espanya.
-
Demanda o oposició
Si no hi ha acord, presentem la demanda acreditant l’intent previ de negociació que exigeix la llei. Si el banc ja ha iniciat una execució, preparem l’oposició dins de termini.
-
Seguiment fins al final
L’informem de cada tràmit, comprovem que el banc retorni el que es declari degut i, si el seu habitatge està en risc, gestionem les mesures de protecció aplicables.
Preguntes freqüents
Què passa si el banc no contesta la meva reclamació?
L’ha de resoldre en un mes (15 dies hàbils si afecta serveis de pagament). Si no ho fa o la rebutja, pot anar al Banc d’Espanya, l’informe del qual no és vinculant, o als tribunals. Si és consumidor, aquesta reclamació prèvia compleix l’intent de negociació que la llei exigeix abans de demandar.
He pagat una targeta revolving durant anys. Puc recuperar diners?
Si el contracte es declara usurari, només ha de retornar el capital disposat i el banc li restitueix el que ha pagat per sobre (art. 3 de la Llei d’usura). La clàusula d’interessos també es pot anul·lar per manca de transparència. L’acció de nul·litat no prescriu, però la de devolució sí, així que convé no endarrerir-se.
M’han notificat una execució hipotecària. Què puc fer?
Actuï ràpid: el termini per oposar-s’hi és de deu dies des de la notificació de la interlocutòria que despatxa execució. Pot al·legar, entre altres motius, clàusules abusives, que el jutjat també examina d’ofici. A més, comprovem si es pot acollir al Codi de bones pràctiques o a la suspensió del llançament per vulnerabilitat.
Normativa
- Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (arts. 14, 21 i 24, i disposició transitòria primera)
- Llei de 23 de juliol de 1908, sobre nul·litat dels contractes de préstecs usuraris (arts. 1 i 3)
- Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil (arts. 552, 556, 557 i 695)
- Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos (Codi de bones pràctiques)
